Sistema cardiovascular

El sistema cardiovascular és el conjunt d'òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d'animals. S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció. També és la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limfàtic, participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica. Està format per:

• El cor.
• Els vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.
• El sistema circulatori és la suma del sistema cardiovascular o circulació sanguínia més el sistema limfàtic.
  


• Divisió del sistema cardiovascular en humans
  

La circulació sanguínia realitza dos circuits des del cor:

• Circulació general: El recorregut de la sang s'inicia al ventricle esquerre del cor, carregat d'oxigen, i s'extén per l'aorta i el seu brancam arterial fins el sistema capil·lar, on es formen les venes que contenen sang pobre en oxigen. Aquestes s'aboquen en les dues venes caves (superior i inferior) que drenen en l'aurícula dreta del cor.
  


• Circulació pulmonar: La sang pobre en oxigen surt des del ventricle dret del cor per l'arteria pulmonar que es divideix en sengles pulmons. En els capil·lars alveolars pulmonars la sang s'oxigena i és reconduïda per les quatre venes pulmonars que drenen la sang rica en oxigen, a l'aurícula esquerra del cor.
  


• Circulació portal: És un subtipus de la circulació general originat de venes procedents d'un sistema capil·lar, que tornen a formar capil·lars.
  

Existexen dos sistemes porta al cos humà:

• Sistema porta hepàtic: Las venes originades en els capil·lars del tram digestiu des de l'estómac fins al recte que transporten els productes de la digestió, es transformen de nou en capil·lars en els sinusoides hepàtics del fetge, per formar de nou venes que s'aboquen en la circulació sistèmica pel mitjà de les venes suprahepàtiques a la vena cava inferior.
  


• Sistema porta hipofisiari: L'artèria hipofisiària superior procedent de la caròtida interna, es divideix en una primera xarxa de capil·lars ubicats en l'eminència mitjana. D'aquests capil·lars es formen les venes hipofisiàries que baixen pel tall hipofisiari i originen una segona xarxa de capil·lars en l'adenohipòfisi que drenen a la vena jugular interna.
  

Regulació de l'activitat cardíaca

• Teixit nodal teixit muscular especial amb cèl·lules que poden adquirir càrrega negativa de forma automàtica i rítmica i provocar la contracció.
  


• Control nerviós: La regulació nerviosa es troba al bulb raquidi del qual surten dos sistemes de nervis: simpàtic (excitador) i parasimpàtic (inhibidor).
  


• Control hormonal: La regulació hormonal es fa amb l'adrenalina produïda a la càpsula suprarenal.

He trobat l'informació a wikipedia.

Gracies per llegir les meves recerques.